L’Alan García té 28 anys i, junt amb la seva família, és un dels adjudicataris d’un pis de lloguer assequible dels 101 habitatges. Parlem amb ell sobre com va viure tot el procés, com veu la seva vida a partir d’ara i com imagina el seu futur dins la COV.

Com vas viure el procés d’adjudicació dels 101 habitatges?
A la meva família ens van adjudicar l’últim pis de tots, així que vam viure el sorteig amb nervis fins a l’últim moment. Vam sortir plorant amb la meva dona, va ser molt emocionant després de tres anys de seguir el projecte. Per casualitat el sorteig va ser el 25 de juny, que és el dia del meu aniversari, i va ser el millor regal.

Jo crec que vaig ser una de les primeres persones a apuntar-me a la llista del sorteig, el 2022 més o menys. Em vaig apuntar amb il·lusió i esperança i una mica de por per si no em tocava. Els 3 anys vinents, des de la inscripció fins al sorteig, vaig viure molts nervis controlant papers i estant al dia de tota la informació que sortia, però també vaig seguir les obres amb moltes ganes.

T’interessa participar activament en la gestió de la cooperativa?
M’agradaria donar-hi suport perquè d’aquí a un temps hi hagi un canvi generacional a la cooperativa. No només ho veig com un habitatge, sinó com un projecte de vida, i vull que es compti amb mi pel que sigui. També vull entrar-hi a poc a poc i que els meus fills hi puguin participar de cara al futur.
Com creus que millorarà la teva qualitat de vida en aquest nou projecte?
Per a mi i la meva família suposarà un gran canvi econòmic tenint en compte com està ara l’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer, i el nivell de vida. Que s’hagi construït aquest edifici de lloguer assequible serà una ajuda molt gran per a moltes veïnes del Prat.

Com creus que aquest projecte contribueix al teixit comunitari i cooperatiu del Prat?
Jo crec que feia molta falta un projecte així per impulsar el municipi i ajudar a les persones joves. Si es continua amb projectes així, El Prat anirà bé. A més, diu molt de la Cooperativa que poguessin entrar al sorteig la resta de veïns del poble, no només gent de la COV. Em sembla un acte de bona fe i de mirar per la resta de la població.

Quina relació tenies amb la COV abans d’entrar en un dels 101 habitatges?
El meu besavi va ser un dels primers socis de la COV. La meva àvia també ho era i ara ho som nosaltres.

Què és el que més t’il·lusiona de formar part d’aquest projecte?
És un dels projectes d’habitatge cooperatiu més gran que hi ha al nostre territori ara mateix. Formar-ne part i a més ser dels primers és molt emocionant.